Un matí de ressaca, en el menjador fètid d’una residència d’estudiants de Lisboa, s’inicia un debat sobre l’amor i la possessió entre la Lídia, una hippie de Sabadell, i l’Aura, la filla d’una família progre benestant de Barcelona. A l’altre costat de la península, l’Oriol, nascut en un hostal de Beget, comparteix pis amb un excompany d’escola, en Borja; i amb en Pere, hereu d’un agent immobiliari empordanès. Ara com ara, cap dels cinc personatges és capaç de predir els esdeveniments de la propera dècada. Ocells de neu és una història d’amor feta de llocs, o una novel·la curta psicològica, o una tragicomèdia, o una reflexió sobre el pas del temps, o El convit platònic del nostre segle, o el retrat del cacau mental d’una generació, o el mite d’Ícar, o el dol, o la llibertat i la por, o una auca del desig, o un no-lloc. L’única manera de decidir-se —o no— és llegir aquest llibre.