Aquest és el meu llibre més personal. Un conjunt narratiu que té com a eix vertebrador la ràdio. En part, unes memòries radiofòniques, d'un locutor precoç: vaig començar als nou anys, quan el meu pare, electricista, em va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio vaig superar la meva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, he parlat gairebé cada dia davant el micròfon. He volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què gràcies als podcasts torna a tenir protagonisme. Potser busquem en la veu una autenticitat que no té la imatge, ni les trobades telemàtiques. Potser la veu és l'autèntic mirall de l'ànima.