Arnal, nascut a Castilsabàs (Osca) el 1909, va viure a Barcelona, on va treballar d’ebenista. Aviat va destacar com a dibuixant i acabà publicant tires còmiques, als anys 20 i 30, a revistes com “El Hogar y la Moda”, “TBO” o “Pocholo”, on va publicar les sèries Guerra en el País de los Insectos o Viajes extraordinarios del perro Top, caricatures polítiques a “L’Esquella de la Torratxa” i humor eròtic a “Papitu”. També va formar part de l’Associació d’Humoristes de Barcelona

Després de la guerra, on va lluitar al front, va marxar a l’exili, passant primer pels camps de concentració del Rosselló i després per les Companyies de Treballadors Estrangers, treballant a la Línia Maginot, fins que el 1940, amb la invasió alemanya, va ser internat a un camp de presoners de guerra i finalment, el 1941, va ser empresonat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va aconseguir sobreviure fins1945, quan el camp va poder ser alliberat, oficialment gràcies a l’arribada de l’Exèrcit d’EUA, el 5 de maig de 1945.

A Mauthausen va sobreviure treballant per un dels caps alemanys del camp i fent dibuixos pornogràfics, i va coincidir amb l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-1974), que era amic seu i el va ajudar a sobreviure, fins al punt que Amat-Piniella va utilitzar Cabero Arnal com a inspiració del personatge Emili de la novel·la KL Reich, escrita entre 1945 i 1946 i publicada el 1963.

Amb el final de la guerra, Arnal es va establir a França. Allà va reprendre l’activitat com a il·lustrador i va crear diferents personatges, com Placide et Muce, a la revista “Vaillant” i en les col·laboracions a “L’Humanité”, fins que el 1948 va crear el seu personatge més famós, el gos Pif.