El 16 de novembre de 1938, l’Exèrcit Popular, de manera definitiva, es batia en retirada a la Batalla de l’Ebre. La desfeta suposava un cop inequívoc a les possibilitats reals de la República de vèncer en el conflicte armat. Trenta-set dies després, les tropes comandades pel general Franco iniciaven l’ofensiva sobre Catalunya. En un avanç imparable, el dia 26 de gener de 1939, l’exèrcit rebel entrava a Barcelona. Una gran massa de gent sortia de la capital catalana en direcció cap a la frontera. El 4 de febrer, Girona també era ocupada. Les carreteres i camins estaven atapeïts de vehicles de tota mena i d’una munió de civils i militars que fugien de l’afany repressor franquista. En pocs dies, a l’entorn de mig milió de refugiats travessaven la frontera per l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. Una part d’aquest contingent ̶ aproximadament unes cent mil persones ̶ va utilitzar els passos fronterers de la Vall de Camprodon.