A l'Elisa, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el nou vestit blanc amb llaços blaus. Però hi falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L'amic del pare ha fet plorar l'Elisa i després li ha dit: «si deixes de plorar et regalaré una polsera de plata». Ningú no s'adona del que ha passat. L'Elisa està només una mica estranya. I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies. I un dia truca a la seva mare i li demana, espantada: «ajuda'm, acabo de recordar una cosa horrible».