A finals dels anys 60, un judici celebrat a Roma va causar sensació. El dramaturg i poeta Aldo Braibanti va ser condemnat a nou anys de presó per delicte de plagi: havia sotmès a la seva voluntat, en el sentit físic i psíquic, un dels seus alumnes i amics, que acabava de fer 18 anys. El noi, a instàncies de la família, va ser tancat a un hospital psiquiàtric i sotmès a una sèrie de descàrregues elèctriques devastadores, destinades a ajudar-lo a "recuperar-se" d'aquesta influència "diabòlica". Uns anys més tard, es va eliminar del codi penal el delicte de plagi. Però en realitat, havia servit per acusar tota mena de persones "diferents", qualsevol que visqués fora de la norma. El fi m explica una història desde diverses perspectives diferents, on, juntament amb els acusats, familiars i amics, també prenen forma acusadors i simpatitzants, així com una opinió pública majoritàriament distreta i indiferent. Només un periodista es compromet a reconstruir la veritat, enfrontant-se a la sospita i la censura.