M’ENROCA

A M'ENROCA hi reconeixerem la pertinença del músic al lloc on viu (la roca anomenada Menorca), l’arrelament i la seva integració en l’entorn, i podrem confirmar com aquest entorn i el què hi viu passen a ser el nucli de la seva inspiració. De fet, a les cançons de M'ENROCA, l’artista ens descriu com el què hi viu, ho viu així per tot el que l’envolta. El fil conductor deixa de ser el propi artista. Ara ho és el lloc on està enrocat. L’ordre preferent en la creació s’inverteix i el resultat és sorprenent: de fer cançons inspirades amb el que el rodeja, l’artista passa a ser-ne part. L’entorn deixa de ser circumstancial i adquireix el protagonisme en la creació. Mentre ens ho descriu i canta, podem sentir com les cançons en són part principal i hi descobrim una inspiració artística que ens confirma com espai i persones es fonen en una sola cosa, són un. És la simbiosi total entre artista i hàbitat. És ser.

Cris Juanico veu, guitarra, guitarró, loopstation
Joan Solà-Morales contrabaix
Blanca Coll violí