Per la seva activitat professional i política, Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 – València, 1950) va haver d’exiliar-se a França després de la Guerra d’Espanya. Allà, les autoritats franceses el van tenir tancat en diferents camps de concentració fins gairebé el final de la Segona Guerra Mundial (Argelers, Bram, Montoliu, el Recebedor, Neiçon, Tombaboc). Va sobreviure a la duresa dels camps (fam, fred, epidèmies etc.) gràcies a l’escriptura. En les condicions més adverses, mai va deixar d’escriure, en català, esperanto, castellà i francès. En sortir dels camps tenia escrits més d’una dotzena de llibres, testimonis directes i coetanis de la duresa d’aquests camps de la vergonya on tants exiliats republicans, i no només, van perdre la vida. Les dificultats de la postguerra, tant a Tolosa de Llenguadoc com després a València, i la mort sobtada abans dels 54 anys li va impedir dur-los a impremta.