Aloma, editada inicialment el 1938, es la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Merce Rodoreda. És l'únic títol de la seva primera etapa que l'escriptora va reconeixer i permet observar l'evolució de l'autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra. Aloma narra la historia de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'America. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.